El joc

El joc és una de les dimensions imprescindibles per al creixement d’una personalitat sana. Mai podrem arribar a detallar tota la riquesa d’allò que el nen aprèn jugant i la gran transcendència d’aquest aprenentatge per al seu futur. Sabem que és una experiència global, perquè el nen hi és en tota la seva integritat corporal, emocional i intel·lectual, i una experiència complexa, perquè el joc el relaciona amb els objectes, els espais, els altres i amb els seus propis límits. Tots els infants necessiten passar pel país del joc –país que la mirada infantil veu seriós, intens i omniabarcador ―.

A Epiqueia facilitem la vivència del joc i el valorem moltíssim. A través de l’activitat lúdica el nen es mesura amb el món i amb els altres i va desplegant les seves capacitats pròpies. En lliurar-se al joc, l’infant ha d’abraçar un cúmul de variables: la regulació de la necessitat d’acord amb els altres o la gestió del desacord; l’ús i la construcció d’objectes i d’utensilis; la mesura dels riscos que es poden córrer; l’estipulació de límits o de normes; el temps per administrar i l’espai per apropiar.  I la capacitat que sens dubte més hi està implicada i s’estimula és la de la imaginació. Capacitat, la de la imaginació, que és imprescindible per construir, per entendre empàticament l’altre, i per explorar horitzons desconeguts encara.

Per tot això, l’activitat central en el grup dels petits és el joc, de diversa tipologia ja que ampliar i diversificar els registres del joc és ampliar les dimensions i les capacitats que el nen obre i desenvolupa. El ventall del joc és extens: simbòlic, lògic, lingüístic, constructiu, corporal, teatral, reglat, amb materials inespecífics, amb materials estructurats…, i sempre deixant espai per al joc lliure.

En la comunitat dels mitjans i dels grans, el joc hi ocupa un lloc diferent, però hi continua  tenint un paper rellevant.

 

El treball

El treball forma part de la vida. Respon a la necessitat de subsistir, al sentit de la vida en societat i a la importància que per a cadascú de nosaltres tenen el reconeixent i la realització personals.

Per tal que el treball sigui gratificant i ens eixampli, en lloc d’alienar-nos, buidar-nos o desorientar-nos, cal que tot allò que hi aboquem, material i immaterial, ens retorni d’alguna manera, aportant-nos sentit, seguretat o gaudi. Això, que és fonamental en tots els estadis de la vida, ho és encara més en la infantesa.

El treball és diferent del joc. Tanmateix, hi ha una sèrie de factors que poden marcar una certa continuïtat entre ambdós: l’atenció, la tenacitat, la imaginació, la iniciativa, la unitat de cap, cos i cor. Si el context és estimulant, els  nens  i nenes poden, amb força naturalitat, assumir o proposar-se fites a assolir, convertir les inquietuds en plans, fer dels reptes aventures d’aprenentatge, orientar  les preguntes en processos d’investigació. I tot això ja és entrar en l’experiència del treball.

La transició del país del joc a l’experiència del treball es fa, a Epiqueia, de forma progressiva.

Mentre en la comunitat dels petits el joc és el gran protagonista, en la comunitat dels mitjans es creen i s’acompanyen espais de treball consistents i fructífers.

El treball s’estructura de tal manera que cada nen fa el seu procés i al seu ritme. En totes les etapes, hi ha una activa interrelació entre alumne i mestre. Tenim assignat un lloc molt especial per al treball cooperatiu i per a l’aprenentatge en comú.

 

La paraula

cura per la paraula és un dels pilars bàsics d’Epiqueia. El llenguatge és la dimensió més definidora de l’ésser humà. No és només, tal com avui se sol repetir, un mitjà d’informació i de comunicació; és el més gran “organitzador” de l’entorn que tenim, és la “matèria” amb què elaborem l’experiència, és el mitjà per pensar, és el sòl de la memòria, i el camí per a l’autoconeixement i l’autoexpressió. És, també, l’espai de la trobada interpersonal, de la vida social i de la comunitat cultural.

Per això, l’educació ha de ser, sobretot, educació del llenguatge i en el llenguatge, la qual cosa no significa només ―ni prioritàriament― escriure sense fer massa faltes d’ortografia, saber utilitzar les tipologies textuals més  habituals i comprendre alguns aspectes de gramàtica. Significa, sobretot, desplegar i explorar la dimensió lingüística d’una manera holística, i no merament instrumental, com a camí privilegiat d’educació integral.

Per això a Epiqueia, de forma molt intencionada, facilitem enraonar, escoltar, dialogar, llegir i escriure en la major part dels espais i dels moments: a la reunió, fent la revista, documentant els projectes de treball, fent teatre, fent exposicions orals, etc. I en totes les modalitats: llenguatge col·loquial, conceptual i simbòlic; monòleg i diàleg; oralitat i escriptura.

En el grup dels petits es prioritza el llenguatge oral i es va despertant gradualment l’experiència de la lectura i de l’escriptura acompanyant els processos d’enculturació que de forma espontània fan els infants en contextos culturalment vius i rics. Però la conversa és sempre, per als petits, mitjans i grans, la pràctica nuclear de la vida i de l’aprenentatge en comú.

Maldem per fer d’Epiqueia una casa de lectura. Per aconseguir-ho sabem que el camí no és el de les lectures obligatòries i dels controls de lectura, que més aviat tenen l’efecte contrari, allunyant els nens i nenes de l’autèntic sentit i valor de la lectura. Tenim, això sí, cura de la biblioteca; estones de lectura diària; llegeixen els mestres amb els nens i nenes tot testimoniant el seu gust per la lectura… Es creen, d’aquesta manera, les condicions per permetre que cadascú, al seu ritme i a la seva manera, es vagi incorporant a la pràctica de la lectura. És la invitació constant i serena, i és aquest espai físic i temporal que donem al llibre, allò que porta cap a la lectura valuosa.

L’art

L’art és un camí privilegiat per a abordar aquells “intangibles”, l’encontre dels quals una educació veritablement humana ha de facilitar: els sentiments i les emocions, el misteri, la incommensurabilitat del món i de les persones, l’amor, la bellesa, l’adversitat.

A Epiqueia, el de l’art és l’espai expressiu de l’ànima, i forma part de la quotidianitat de l’escola. Cada setmana hi ha estones per cantar, per fer teatre, per a les arts plàstiques, per escriure… I cadascú va trobant el llenguatge més adequat per desplegar la seva dimensió artística.


Coneixement del món i d’un mateix

Hi ha un lligam estretíssim entre el coneixement del món i el coneixement d’un mateix. És repte educatiu progressar en ambdós alhora. Això s’aconsegueix quan tot aprenentatge esdevé també una experiència formativa, configuradora de la persona. Per això tot allò que es treballa a l’escola ha de ser viscut per tots com a quelcom valuós. I, per això, també, els nens i nenes han de poder vehicular les pròpies inquietuds i curiositats. I en aquest procés és molt important madurar les capacitats –actitudinals, intel·lectuals, lingüístiques, relacionals, metodològiques― que porten a transitar de la inquietud al propòsit, de la pregunta al projecte de treball i recerca, de la curiositat a l’exigència. És aquí on els mestres fem el guiatge que permet que els “volem saber” o “podríem fer” es facin realitat i donin els seus fruits. Aquest guiatge del mestre esdevé com una bastida gràcies a la qual els nens i nenes poden aixecar l’edifici adquirint cada vegada major autonomia, fent, aprenent i conquerint, en cada projecte, un horitzó nou.

 

 

La matemàtica i la geometria

A Epiqueia fem un treball de desplegament de la capacitat logicomatemàtica des dels petits –partint de la intel·ligència sensoriomotora- fins als grans. Paral·lelament a aquest plantejament més lineal i seqüencial de desenvolupament de les capacitats lògiques i matemàtiques dels nens i nenes, fem sempre un treball cultural i globalitzador que situa les matemàtiques en la vida i la cultura a través de problemes i reptes pràctics i de l’ús d’instruments de medició i mesura. Ambdues línies de treball s’enriqueixen, també, amb estones dedicades a jocs matemàtics i estratègics, que aporten una gran versatilitat al raonament lògic.

Paradoxalment, el progressiu sotmetiment a les exigències dels nombres i de les figures acaba essent enormement creatiu; la primera subordinació esdevé aviat un poderós instrument tant per desenvolupar la capacitat de raonament lògic, com per exercitar la capacitat abstractiva i imaginativa, com per explicar una de les dimensions de la mateixa realitat.

L’activitat manual

L’activitat manual és important en totes les etapes a Epiqueia. En el grup dels petits, hi té un paper central. La manipulació porta a la conceptualització, i la raó sensitiva és base de la raó intel·lectual. Per això, en el grups dels petits, molts aprenentatges passen pels materials didàctics manipulatius pensats i preparats per als infants d’aquestes edats.

En el grup dels mitjans, tots els projectes de treball tenen una dimensió manipulativa, molt sovint relativa a la confecció o la construcció del quelcom. El taller és un espai de treball tan habitual com tots els altres, el qual, endemés, és utilitzat també com a lloc de visita assídua en les estones d’activitat lliure on tant els petits com els mitjans construeixen invents, coses per a les cabanes, regals…

El treball manual ben fet lliga directament amb la formació de la intel·ligència. Cal fer coses amb les mans i més encara quan el nostre context excessivament digitalitzat cada cop ho facilita menys.