Hi ha un lligam estretíssim entre el coneixement del món i el coneixement d’un mateix. És repte educatiu progressar en ambdós alhora. Això s’aconsegueix quan tot aprenentatge esdevé també una experiència formativa, configuradora de la persona. Per això, tot allò que es treballa a l’escola hem d’intentar que sigui viscut per tots com a quelcom valuós. I, per això, també, els nens i nenes han de poder vehicular les pròpies inquietuds i curiositats. I en aquest procés és molt important madurar les capacitats –actitudinals, intel·lectuals, lingüístiques, relacionals, metodològiques― que porten a transitar de la inquietud al propòsit, de la pregunta al projecte de treball i recerca, de la curiositat a l’exigència. És aquí on els mestres fem el guiatge que permet que els “volem saber” o “podríem fer” es facin realitat i donin els seus fruits. Aquest guiatge del mestre esdevé una bastida gràcies a la qual els nens i nenes poden aixecar l’edifici adquirint cada vegada major autonomia; fent, aprenent i conquerint, en cada activitat o projecte, un horitzó nou.
Els diversos àmbits i àrees dels currículums de cada etapa es despleguen des d’aquesta mirada pedagògica, tot conreant les competències o capacitats transversals i les específiques.