La cura de la paraula és un dels pilars bàsics d’Epiqueia. El llenguatge és la dimensió més definidora de l’ésser humà. No és només, tal com avui se sol repetir, un mitjà d’informació i de comunicació; és el més gran “organitzador” de l’entorn que tenim, és la “matèria” amb què elaborem l’experiència, és el mitjà per pensar, és el sòl de la memòria, i el camí per a l’autoconeixement i l’autoexpressió. És, sobretot, l’espai de la trobada amb l’altre, de la vida social i de la comunitat cultural.
Per això, l’educació ha de ser educació del llenguatge i en el llenguatge. Això significa, sobretot, desplegar i explorar la dimensió lingüística d’una manera holística, i no merament instrumental, com a camí privilegiat d’educació integral. A Epiqueia, de forma molt intencionada, facilitem enraonar, escoltar, dialogar, llegir i escriure en la major part dels espais i dels moments: a la reunió, fent la revista, documentant els projectes de treball, fent teatre, fent exposicions orals, als tallers d’escriptura, en les estones de lectura… I en totes les modalitats: llenguatge col·loquial i més formal; conceptual i simbòlic; monòleg i diàleg; oralitat i escriptura.
En el grup dels petits es prioritza el llenguatge oral i es va despertant gradualment l’experiència de la lectura i de l’escriptura acompanyant els processos d’enculturació que de forma espontània fan els infants en contextos culturalment vius i rics. Però la conversa és sempre, a totes les edats, la pràctica nuclear de la vida i de l’aprenentatge en comú.
Maldem per fer d’Epiqueia una casa de lectura. Per aconseguir-ho, sabem que el camí no és el de les lectures obligatòries i dels controls de lectura, que més aviat tenen l’efecte contrari, allunyant els nens i nenes de l’autèntic sentit i valor de la lectura. Tenim cura de la biblioteca; estones de lectura diària; els mestres llegim amb les comunitats tot testimoniant el nostre gust per la lectura… Es creen, d’aquesta manera, les condicions per permetre que cadascú, al seu ritme i a la seva manera, es vagi incorporant a la pràctica de la lectura. És la invitació constant i serena, i és aquest espai físic i temporal que donem al llibre, allò que porta cap a la lectura valuosa.
El català és la llengua franca a l’escola. També es fan molt presents i es treballen des de ben petits el castellà i l’anglès. D’altra banda, es posa atenció i cura a totes les llengües familiars presents en les comunitats donant valor a la diversitat lingüística i cultural.